Matinada

 

 És en aquesta hora

i no en cap altre
quant sorgeix la calma.

És en aquest silenci blau cel

on s’amaga la boira del passat.

Des de la finestra

contemplo el passeig íntim de la matinada.

Quan a la ciutat
tots dormiten els últims moments;
quan les fulles transiten
per la força del vent
ara mes segur,
ara menys equivoc.

Quan de l’arbrat,

despullat de les seves branques,
es suïciden els nius cap a l’asfalt.

Quan als bancs

perden la seva textura i color
les promeses duplicades
als llavis dels amants.

I és

quan la llum del nou dia
arriba fins els llençols
i l’aire gelat
desperta la veu secreta dels somnis
que sempre em condemno

a no perdre l’ infantessa.