il·lustració: Laura
per les Dounetes
Camines i els teus peus menuts es torcen. Pedregats -falses petxines- calivegen el vostre cor. Un llarg passadís desconegut espera.
Però no tinguis por; observa i descriu aquesta tempesta que s’inicia. Agafa la furiosa nebulosa, devesa de les empentes! Fes tremolar els ciments d’aquest Deu immisericordiós que us empaita violentament.

2 llegint a la finestra:
un abrazo,
y feliz año para ti y los tuyos.
Un fuerte abrazo mi querida poeta. Aún no me acostumbré a firmar por mi actual familia. Pero he de comenzar... por ello, desde esta -tu casa-, mis hijas (Irene y Laura) os deseamos un Feliz Año lleno de renovadas ilusiones.
Gracias siempre, por estar tan cerca de las mías.
Montse.
Publica un comentari