“Es quan dormo que hi veig clar...”
convocatòria
de
Raons que rimen (Victor Pàmies)
Es quan crides que hi veig clar... El poema incert i la nebulosa fugida a una escena mal interpretada on es fereix a la dona enamorada: boja! boja! estàs boja!
Ja estic desperta, per
penjar un quadre a la paret de l’oblit; llençar el penjoll que paralitza;
baixar la tapa.
0 llegint a la finestra:
Publica un comentari