Fa temps, setmanes, que no escric. Fa ja massa temps que no llegeixo. Ara mirava les eixes que tinc al davant. Si agafo un llibre els ulls passegen per les fulles ventilades pels meus dits. Busco respostes i no les trobo. Pregunto: es massa tard per un rellotge sense manilles?
4 llegint a la finestra:
escriu, escriu, escriu...no et deixes enganyar pels amos!
Rosa... ets... un Sol! Quines ganes tinc de que tot passi... i ja ho dic, i ja ha passat un dia mes...
Una forta abraçada,
Montse.
Mai, mai és massa tard! Sobretot per a un rellotge a qui no fa ombra ningú, cap convencionalisme.
Moltes gràcies de regalar-nos les teves petites gotes d'aquest valuós elixir poètic de la quotidianitat.
Moltes gràcies a tu, Montserrat. I molt benvinguda a la finestra. T'envio noticies aviat. Una forta abraçada!
Montse.
Publica un comentari