Diada d'Estellésconvocatòria de Amics Arbres·Arbres Amics
Absència. De las lleus aspidistres al pati, de l’ample cadira on rondinaves les cames, del llibre entre les mans. I el rostre, la veu, les teves petites mans, les mossegades, la finor dels llavis en penombra i el silenci, mai cridaves. De tant en tant, un petit tast, una besada.
12 llegint a la finestra:
Veritablement, amb una imatge i poques paraules es diuen moltes coses. Molt bé.
Gràcies per ser-hi, salut, bons aliments i bona taula!
Gràcies, i felicitacions per tots vosaltres.
Salut!
Montse.
Un poema que suggereix molt més del que sembla que diu. Preciós.
Una abraçada.
Estellès em porta records d'un món femení i familiar… de camp, d’estiu, de terres i arbres -garrofers, figueres, ametllers i olivers- per una banda de Collserola.
Una forta abraçada, Bel.
Montse.
Aégrome de saber de ti de novo. Ogallá que sigas enredada en mil historias (nunca millor dito) e ollando cara enriba por achegar á túa dimensión real.
O que importa é que os proxectos ou os soños cheguen sempre a un bo final, teñan ou non que ver coas mans. As dúas, claro. ;))
Unha aperta forte.
... as mans... sempre me ólloas, son a miña ferramenta. Pero, e os pés? a eles débolles moito, lévanme... e porque o camiño é longo empecei a mimarlos.
Alégrame volver e encontrar (vos) aos amigos/as de sempre.
Unha forte aperta,
Montse.
Realment preciós!
Moltíssimes gràcies, estonetes, i benvingut a les fulles de tardor.
Abraçades,
Montse.
Delicat. Paraules plenes de sensacions i moments.
Una abraçada.
Moltes gràcies, Núria.
Avui he passejat per Collserola. El paisatge ha variat, tot i que algunes cases encara hi son. Com els sentiments.
Una forta abraçada,
Montse.
Perquè ara que t'he re- oposat, espero que no arribin les absències... ni de veus, ni de cames, ni de mans ni de lletres. Que mai arribin les absències de lletres.
Gràcies per marcar el camí; un bico
Gràcies a vosaltres per ser-hi aquí, en allà, sempre magnífics!
Petons!
Montse.
Publica un comentari