No sabria agafar el llibre sense implicar-me massa, sense intentar descobrir quelcom més de l’altre que viu darrera. Sento la propera pàgina meva, les paraules escollides, l’escena que discorre a les innumerables fulles que el vent dissemina a la seva virtut. Voldria no tornar del vol, per que és un plaer indescriptible, es una immersió suggestiva de nombroses vivències. Empasso saliva de yerbabuena i rom. Ploro.
Ploro quan descobreixo que tot això ja ho havia viscut jo, abans, molt abans d’entrar a la llibreria, de obrir el llibre, de abocar-me a dintre de les seves pàgines i desaparèixer del món.
3 llegint a la finestra:
Non sei se consigo interpretarte ben. Descubriches aí algo que xa tiñas vivido ou é que, sinxelamente, é unha reacción que che provocan os libros todos?
Non sei se debería preguntalo, honradamente, pero voume arriscar.
Apertas
Un llibre amb vocació de madalena proustiana. Quantes vegades haurem viscut aquestes sensacions que ens remouen! Quantes vegades encara per viure-les uan i altre vegada!
Gràcies amics, pels vostres comentaris.
Realment es així amb molts, molts llibres. No tots, evidentment Xocas.
Abraçades,
Montse.
Publica un comentari