Des de molt lluny m’arribes
esmorteïda magrana.
Quan es clivella -sedosa als llavis-
la llavor carnosa, encara es més aspre a la gola
el sanguinolent plugim d’un cel sucós.
Pels cucs que caminen a la vora d'un precipici
es que disseminaré granadina a les vesprades.
0 llegint a la finestra:
Publica un comentari