Ora pro nobis

Que lent el món, que lent el món, que lenta
la pena per les hores que se'n van
de pressa. Digues, te'n recordaràs
d'aquesta cambra?

Gabriel Ferrater (1922-1972)

ora pro nobis des de les 7 del dematí, quan encara resten als llençols la boirina de moltes nits. La primera visió ha estat de les parets, amplíssima llum blanca que tot ho cobreix de buidor. Llavors la cortina ha estes les seues veles amples insuflades per l’omnipresent aire matinal i ha estat quan he sentit les campanes d’una església llunyana; aquesta lletania metàl·lica record d’un color humit, i ara és color d’olor de poma* per les nouvelles fulles que acaronen el meu balcó.

Arbre meu, de noves branques,
guarda’m els nous records,
els d’ara i els que vindran.
Amunt!

*Cambra de la tardor,de Gabriel Ferrater

II Poesiada per Vilafranca del Penedès

http://poemsblogs.blogspot.com.es/

 Arriba una nova edició de la Poesíada pel Barri Gòtic de Vilafranca del Penedès. Una passeig poètic que no us podeu predre! Dos poetes, la Violant De Bru i en Santi Borrell, ens conviden a escampar la poesia pels carrerons emblemàtics d'aquesta població. Gràcies!

D’empeus amb les mans obertes

Per la Violant de Bru,

al seu aniversari.

Al extrem del braç hi ha un camí traçat

tot queda enrere.

A l’altre braç
una mateixa distancia,
desconeguda drecera.

I el camí tant llarg.
I la boca tan seca.

I el desfici del vent que despentina els dies de març.

Arrels, branques i fulles.
La primavera.

Cirne

“Es quan dormo que hi veig clar...”

Homenatge pels 25 anys sense J. V. Foix

convocatòria de Raons que rimen (Victor Pàmies)

Es quan crides que hi veig clar... El poema incert i la nebulosa fugida a una escena mal interpretada on es fereix a la dona enamorada: boja! boja! estàs boja!

Ja estic desperta, per penjar un quadre a la paret de l’oblit; llençar el penjoll que paralitza; baixar la tapa.

Pedregats

il·lustració: Laura

per les Dounetes

Camines i els teus peus menuts es torcen. Pedregats -falses petxines- calivegen el vostre cor. Un llarg passadís desconegut espera.

Però no tinguis por; observa i descriu aquesta tempesta que s’inicia. Agafa la furiosa nebulosa, devesa de les empentes! Fes tremolar els ciments d’aquest Deu immisericordiós que us empaita violentament.

D'allò que no vaig ser

Diada de Montserrat Roig

convocatòria de Raons que rimen (Victor Pàmies)

Ha dit la tarda que has marxat trepitjant el temps per no haver de recordar que un vent tropical va portar foscor. I la tarda, que no ha entès d’aquesta caiguda vertical de les hores acomoda les fulles fent una dòcil muralla entre tu i allò que no vaig ser.

I Poesiada a Vilafranca del Penedès.