1. D.E.P., E. Xifra


    7
    per que dos més cinc varen ser set
    per que un més sis eren set
    per que avui hagués estar el setè any
    de la nostra amistat 
    Set, com un trau al cor
    com un mena de sortilegi
    avui, que som set,
    no estàs entre nosaltres.
    no hi ha feliç aniversari
    sols tramuntana
    -i no es abril-,
    ni es a mi
    a qui correspon data tant assenyalada.
    la veu amiga
    et diu "records i adéu"
    -avui que sumen set-
    i no celebrem cap diada.
    0

    Afegeix un comentari


  2. S’apropa un tsunami, un canvi de paradigma anunciat: les lluites no son d’un dia ni l’història de la mare i el avi sembla sigui tant llunyana. Parlo d’un quadre en sèpia, què dic! B/N es la tarda. Els exaltats entren en èxtasis d'escuma i ràbia mentres la bestia que'ls habita passeja per una plaça, de xips i webs tancades. Quina impotència saber-ne de la mort a traïció i ben humiliada pels que han estat cor i veu del batec lliure i alegre de persones pacífiques, responsables i lliurament compromeses.
    Només ens queda revolucionar la liquida matèria de les silenciades xarxes?
    0

    Afegeix un comentari



  3. Es tardor? On s'amaga la tèbia rauxa dels colors? Tot capgira dins l'ànima: la terra transpira els morts que no marxen i els vius els acompanyen a una litúrgia entre motxilles, begudes i entrepans per la jornada. Els mòbils no paren, volem saber com va tot a l’escola, ben d’alba, ben d’alba. No hem dormit, nosaltres amb els nostres morts i ells amb la vida que s’avança. Els dies d’abans, tot era secret a taula: “no mare, res per explicar es la consigna assignada”. Ella es forta, parlo al meu coixí que fa de company a moltes nits sense estelada.
    0

    Afegeix un comentari

  4. “The wizard-fingers never rest,
    The purple brook within the vreast 
    Still chafes its narrow bed”
     by Emily Dickinson

    Què hi ha a un dia de primavera,
    si observes com les branques, braços i cos
    s’estenen cap al cel per rebre un vestit
    de llum i tacte vaporós?
    Què et diuen les noies amb les seves
    fugacitats del niu gairebé hivernal?
    Què et diuen aquelles coses mínimes
    transitades de reivindicació i esperança?
    Fent fressa amb els dolços llavis,
    surt la resposta: “prepara’t, que vinc...”
    0

    Afegeix un comentari


  5. "Solo hay silencio en la cima de las montañas" J.W. Goethe


    I aquí pau amb la teva presencia,
    quan m’apropes els cims inabastables
    les fulles dels arbres
    i la lleu respiració dels ocells.

    Només mirar el verd dels teus ulls
    i puc esperar -una mica més-,
    cada dia només.

    0

    Afegeix un comentari


  6. Les ruïnes reconfortades en espais per la fotografia conviden a jugar a reconstruir histories passades. Des de cada racó, des de qualsevol pedra creix una llavor que esdevindrà un matoll sec i esquerp  - verd oliva-, molt resistent a totes les meteorologies adverses.


    Després –turistes afamats d’històries fantàstiques-, passejaran les seves animes furibundes per escampar per tots els racons la seva mirada inquisitiva i analítica de bons entenedors de la situació. Res serà tant insuperable com la pròpia Natura que durant el llarg hivern ha deixat l’ombra suau dels efímers records fumejant ara des de una finestra oberta al cel.
    0

    Afegeix un comentari



  7. Durant uns dies m’acompanya una petita llibreta que no pesa gaire. Vaig omplint nombroses fulles tantes com capes de la meva pell hi vaig deixant. Per personalitzar-la vaig dibuixar a la seva portada un paisatge de somnis a la vora del mar.

    A dins –nedant-, les paraules salpicades de silenci.
    0

    Afegeix un comentari


  8. Tot d’una
    les imatges sorgeixen dels somnis més irreals
    quan deixo la mirada d’aquest paper imaginari  
    i no et veig a tu –que no acabes d’arribar-,
    i torno a lectures per alimentar
    - una vegada mes-,
    aquest hivern llarg i dolorós
    fins que arribin novament
    aquelles postals d’estiu
    que em portin cap a nous indrets poètics.

    Per que no recordo què havia d’escriure,
    si era sobre el temps i els arbres desfullats
    o potser d’aquestes llunes blanques
    que quan camino a soles em persegueixen.

    Tal vegada penso que hauria d’escriure
    per que després arriba el somni
    i esclaten les llunes,
    i s’obren precipicis
    i la pluja deixa un terreny sangonós

    pels meus peus ferits.

    0

    Afegeix un comentari

  9. de nou lluirà (és la llum de les idees, que llueix per sobre d'un moment fosc), de Lluís Domènech i Montaner


    Alguna vegada he obert la porta i he trobat el silenci d’una oració: un pare reclinat a una catifa dirigida cap a Terra Santa i dels seus llavis lletanies d'un altre món. Des de aquest angle de la habitació no es divisa la tumultuosa mediterrània; només el capsal del llit on l’oxigen i l'aire calent donen continuïtat a la vida que a la taula es barreja amb una mixtura europea de nous olors i d’altres antics, d’espècies. Només són rituals de vida: Biblia, Talmud o Coran. Nadal, Quaresma o Ramadan. Només ulls que quan em miren veig un altre jo.

    0

    Afegeix un comentari


  10. Bon dia del 7 de gener. Tant si us quedeu a casa o volteu pel món o us endinseu a la profunditat del temps o camineu per amples dreceres indefinides de fang i aigua, que la terra rebi les vostres passes amb la tendresa d’una mare; que les aigües mullin la vostra línia sinuosa del cos com us faria l’amant desitjat i que gaudiu molt de la mirada amorosa dels vostres éssers estimats.

    Ja enrere la Pau i Harmonia, celebro les voreres buides i el silenci dels sepulcres, l’estança sense elements coloristes i les besties -arreplegades als llibres-, per sortir.
    0

    Afegeix un comentari

Blog-via cap a la independència
Blog-via cap a la independència
Blog-via cap a la independència
de Maria Merce V. a Eli Ramírez: Desde el meu punt de vista
Profile
Profile
Des de la finestra
Veïns al meu carrer
Clic! metàl·lic
Clic! metàl·lic
Clic! metàl·lic
fotografia, de MGJuárez
Vianants al meu carrer
Poems&Blogs, poetes a la xarxa
Poems&Blogs, poetes a la xarxa
Volen Versos
Volen Versos
Volen Versos
Libro Poesía Digital. Edició a cura de MDolores Insa -pàg 69 *Una illa, un tresor* poema MGJuárez-
De quan camino pel carrer
POEMS&BLOGS "poetes a la xarxa"
POEMS&BLOGS "poetes a la xarxa"
29 de gener 2012 Homenatge pels 25 anys sense J. V. Foix
29 de gener 2012 Homenatge pels 25 anys sense J. V. Foix
29 de gener 2012       Homenatge pels 25 anys sense J. V. Foix
Logo de Josep Porcar
4 de setembre 2010
4 de setembre 2010
4 de setembre 2010
Homenatge blogaire a Vicent Andrés Estellés. Participeu-hi!
Foto
Foto
Foto
Foto
10 de novembre 2011
10 de novembre 2011
10 de novembre 2011
Homenatge blogaire a la Montserrat Roig. Participeu-hi!
Foto
Foto
Foto
Foto
S’està carregant
Tema Visualitzacions dinàmiques. Amb la tecnologia de Blogger. Informa d'un ús abusiu.